Tarda de somni
Ningú em meurà d'aquí,el sofà de casa la iaia,és el lloc on sóc més feliç...
Amb aquestes vistes podré veure,durant dies l'armari, la televisió i la paret...
Mai més ben dit...una tarda de somni!
Blog de ilustración y fotografía
Ningú em meurà d'aquí,el sofà de casa la iaia,és el lloc on sóc més feliç...
Amb aquestes vistes podré veure,durant dies l'armari, la televisió i la paret...
Mai més ben dit...una tarda de somni!
Avui a Barcelona fa un día fantàstic. A l'Ametlla del Vallès també fa un día esplèndit.Un dia així (com diria la meva avia Montse) només té un nom: Preciosissim.
Aquest cap de setmana no he sortit de la meva habitació. M'he passat 48 hores esmorzant, un bon "Hot" Colacao, amb la meva taça d'Amsterdam preferida!Les taces d'Amsterdam XXX aguanten la temperatura dels Colacaos que hi poses a dins (Important: només funciona amb el Colacao). Molt recomenable comprar-la com a souvenir és 100% pràctic pels amants del Colacao calent, a més permet que els "grumollets" no es desfacin! És la troballa de l'any.
El paraigües un dia de pluja. Avui tothom s'ha emportat el paraigües, peró ningú s'ha atrevit a obrir-lo perquè no feia gaire fred.
És un esbós de "La ciutat imaginaria" (aquesta ciutat no existeix ja que és imaginària). Llàstima que plovia, s'ha mullat perquè ningú ha obert el paraigües.
M'he quedat sense esbós degut a la forta pluja, ara només em queda la seva fotografia.
Antropofàgia: (del grec νθρωποφαγία;, i aquesta de νθρωπος;-ου;, anthropos, "humà", i φαγία;, phagia "acció de menjar") és l'acte d'incloure carn o altres teixits (excepte sang, que s'anomena hematofàgia) d'humans a la dieta. Pot ocórrer per depredació, quan l'humà ha estat mort per l'animal que se'l menja, o per carronya, si és menjat després de morir per qualsevol causa aliena a l'animal que se'l menja. També pot ser menjat per un altre humà.
Canibalisme: es diferencia de l'antropofàgia en el fet en què caníbal és aquell que devora un ésser viu de la seva pròpia espècie, i antropòfag és aquell que devora humans.
Parlant de la iaia Coxita... us la presento. És la dona que apareix a la nostra dreta; a l'esquerra el meu avi Jordi. La fotografia m'ha quedat una mica fosca, no podem apreciar-ne massa bé les faccions, però ho important és la silueta.
La iaia cuina millor que ningú, sobretot n'he de destacar les paelles al més pur estil valencià! El meu avi Jordi se les menja directament de la paella, i la deixa ben neta. A vegades no s'ha ni de rentar. Avui ens n'ha cuinat una i per no perdre la costum l'avi ha deixat la paella neta. La iaia Conxita deu estar preparant-ne una altre per sopar, perquè sino s'haura de fer servir el rentaplats!
La iaia Conxita dibuixa d'alló més bé. Li agradava dibuixar nines de porcellana, ara prefereix dibuixar paissatges de fotografies "plein air".